Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845.
L’arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà
trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un
món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s’ha
parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en
alguns dels protagonistes de les seves obres.
De ben jove, la seva amistat amb el vendrellenc Jaume Ramon i Vidales el
posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en
català.
3 etapes importants
1. En un principi (1879-1893) conreà la tragèdia de filiació romàntica en
vers i ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la
imaginació .
2. Però a partir de començaments de la dècada de 1890 es decantà pel
conreu del teatre en prosa des d’una perspectiva més clarament realista i
fins naturalista. És la fase més creativa de la seva producció i la que li facilità la seva projecció internacional.
3. A partir del 1900 ja era un autor consagrat en l’escena espanyola i
internacional i decidí provar diverses receptes teatrals en voga en
aquells anys, entre elles la tragèdia en vers, que responia ja a uns
models literaris diferents als dels seus inicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada